ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
El
tractament de les llengües a partir del nostre Projecte Educatiu de Centre (PEC)
Opció
preferent.
Dades
de l’entorn lingüístic del Centre envers l’ús, coneixement i manifestació de
les llengües dels components de la nostra Comunitat Educativa, instal·lacions i
serveis.
Resultats
estadístics de:
Alumnes-Alumnes.
Personal
docent.
Personal
no-docent.
Llengua
d’ús dels serveis del Centre: secretaria, biblioteca, porteries.
Llengua
d’ús a les nostres instal·lacions (retolació d’espais, anuncis...)
Llengua
d’ús a la tramesa d’informació:
Interior:
de claustre, de departaments...
Exterior:
circulars, butlletins d’avaluació, publicacions...
La
Llengua Catalana com a llengua vehicular del Centre.
Alumnat-Professorat.
Professorat-Pares.
Personal
Docent- Personal No Docent.
2.6. Llengua d’ús a les activitats
complementàries i extraescolars.
Tractament
de la Llengua Catalana en el marc de la LOE.
Tractament
de la Llengua Catalana com a llengua d’aprenentatge a les diferents etapes
educatives del Centre.
Educació
Infantil i Primària.
L’aprenentatge
de la lectura i l’escriptura.
La
Llengua Catalana com a primera llengua d’aprenentatge.
La
Llengua Catalana com a llengua d’aprenentatge de les diferents àrees del
currículum.
Estructures
comunes.
La
llengua estrangera: Anglès.
Materials
i Recursos didàctics per l’aprenentatge de la llengua i en Llengua Catalana.
Educació
Secundària Obligatòria (ESO)
La
Llengua Catalana com a primera llengua d’aprenentatge.
La
Llengua Catalana com a llengua d’aprenentatge de les diferents àrees del
currículum.
La
llengua estrangera: Anglès i Francès.
Materials
i Recursos didàctics per l’aprenentatge de la llengua i en Llengua Catalana.
Temporització.
Orientacions
per l’acollida d’alumnes d’incorporació tardana al nostre Centre en el marc del
Sistema Educatiu de Catalunya.
Els
grups d’àrea de Llengües
Grup
d’àrea de Llengua catalana, castellana i anglesa d’EI i d’ EP.
Grup
d’àrea de Llengua catalana, castellana i anglesa d’ESO
Concreció
dels objectius assenyalats en el PEC i en el PCC envers el tractament de les
llengües, i en concret, la catalana, en el Pla Anual de Centre (PAC) d’aquest
curs.
Objectius
que es defineixen per aquest curs.
Actuacions
per al seu assoliment.
Temporalització/
seqüenciació.
Responsables
del seu compliment.
Recursos
assignats pel compliment del present Projecte Lingüístic de Centre (PLC), a
partir del Projecte de Pressupost de Centre (PPC) per aquest curs.
En
formació permanent del professorat.
En
adquisició de recursos didàctics.
En
informació exterior i interior.
Avaluació
de l’assoliment i compliment del Projecte Educatiu en el marc de la Memòria de
Gestió del Centre (MGC).
Del
compliment del Projecte Educatiu i el Pla Anual del Centre.
De
la presència i ús de les diferents llengües, de la catalana com a vehicular i
pròpia del Centre, i d’aprenentatge.
De
la destinació de nous recursos material i de formació i el seu rendiment.
Conclusions.
Avaluació.
Annexes.
INTRODUCCIÓ
El PLC com a part del Projecte Educatiu
de Centre (PEC), és el recull organitzat dels acords que sobre les propostes
educatives per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i la
comunicació va elaborant poc a poc i pas a pas la Comunitat Educativa. És un
instrument per al desenvolupament coherent i eficaç de les activitats
educatives del Centre. Les informacions i instruccions per a l’elaboració
d’aquest instrument, com a eina pedagògica, han de ser flexibles i adaptables a
tots els entorns. Convé evitar que la complexitat dels aspectes més formals i
legals acabin essent una cotilla que converteixi el projecte en un simple
document administratiu, sense cap funció quan a l’activitat educativa del
Centre. Per aquest motiu, aquest projecte lingüístic ha de preveure eines
d’avaluació del seu compliment per dues raons importants: La primera per saber
quina projecció ha tingut el recull de propòsits que ens varem fer en
elaborar-lo, i la segona, tenir un punt de partida per saber que cal millorar i
modificar el curs vinent.
Per aconseguir-ho, el PLC haurà de
considerar diferents àmbits:
L’entorn
social del nostre Centre Escolar.
Cal tenir en compte l’entorn social
on s’ubica l’escola. No es pot oblidar que, actualment, els infants i els
adolescents escolaritzats adquireixen coneixements cada vegada més afinats dels
diferents missatges i llenguatges presents a la societat. El PLC ha de
convertir el Centre en el nucli d’una proposta d’Educació Lingüística d’Entorn,
que inclogui altres institucions i organitzacions de base, que les coordini,
que tregui l’ensenyament-aprenentatge de les llengües al carrer i que porti les
pràctiques lingüístiques del carrer al Centre Educatiu per analitzar-les. Ja
que les propostes per aprendre llengües s’han de dissenyar en el marc d’una
societat multicultural i multilingüe, cal establir un pont entre el Centre
Educatiu i l’entorn social, tant perquè el Centre estigui obert a les
produccions socials com perquè les produccions escolars tinguin el seu ressò en
la societat de l’entorn.
El nostre centre gaudeix d’una
situació privilegiada al trobar-se en un barri, que sempre ha gaudit d’una
població molt arrelada a la cultura i a les tradicions del nostre país.
El
Centre com espai comunicatiu.
Un segon àmbit fa referència a
l’organització del Centre com espai comunicatiu que faci que la comunicació
esdevingui el nucli a partir del qual les activitats lingüístiques verbals i no
verbals siguin efectivament significatives. En aquesta mateixa línia, caldrà
considerar el nostre Centre com a potenciador d’activitats d’aprenentatge:
casals, convivències, recerques...
No es pot oblidar que una de les
finalitats bàsiques de l’ensenyament és la inclusió. Incorporar alumnes amb
diferents maneres d’aprendre, acollir tot l’alumnat vol dir canviar la
metodologia de l’ensenyament o les estructures de l’aula que han de fer
possibles les interaccions entre iguals i amb el professorat i reestructurar
els espais i el temps per aprendre tenint en compte l’afavoriment de la
comunicació entre qui educa i qui aprèn, és a dir, atendre tot l’alumnat,
atendre diferencialment el que és diferent, donar la mà, la qual cosa implica
també plantejar-se l’estructura organitzativa del nostre Centre.
El tractament de les llengües a partir del nostre Projecte Educatiu
de Centre (PEC)
L’Escola ARCE en el marc del nostre
Projecte Educatiu, definim una conjunt de propòsits que ens donen sentit i
orientació com a Comunitat en la nostra tasca educativa. És del tot evident ,
que de totes aquestes fites que ens assenyalem com a horitzó, l’ús i aprenentatge
de la llengua té una entitat que justifica que li dediquem una especial atenció
i reflexió. Així, del resultat de l’elaboració del nostre PEC se’n desprèn la
següent opció preferent envers la Llengua i Cultura catalana.
Opció preferent
La
llengua pròpia i vehicular del nostre Centre és la Llengua Catalana, així com
el coneixement de la cultura i tradicions catalanes i la seva manifestació en
celebracions pròpies del país, de les quals en el nostre Centre, en fem un
especial ressò. Tanmateix, el respecte i tolerància a les altres llengües i
cultures de l’estat i del món, presents o no en el nostre Centre, són trets que
ens defineixen com a persones obertes a l’enriquiment a través de la diversitat
cultural. Amb tot, el centre vetllarà i posarà tots els mitjans necessaris per
a què els alumnes de les famílies que desitgin l’ensenyament en Llengua
Castellana ho facin respectant la distribució d’hores curriculars de Llengua
Catalana i de les llengües estrangeres.
Objectius
a) Revisar cada curs les programacions
de les diferents llengües, en especial de la Llengua i Literatura Catalana,
llengua d’aprenentatge i vehicular del Centre.
b)
Revisar cada curs les programacions, posant èmfasi en la presència dels
continguts que fan referència als trets culturals, d’història, geografia i
costums pròpies del país.
b) Celebrar en el calendari escolar
aquelles festes que per tradició són pròpies del país. En la programació de
celebració de festes, sortides..., de les diferents etapes i àrees, l’Equip
Directiu tindrà en compte propiciar aquelles que ens són pròpies i ens fan
conèixer millor els nostres costums i tradicions.
c)
Inculcar els valors
de respecte i tolerància envers la diversitat cultural i lingüística de membres
de la Comunitat Educativa. En la programació dels diferents Claustres i
departaments dels eixos transversals i les àrees de Llengües i d’Humanitats de
cada etapa, en el Pla d’Acció Tutorial, i en menor mesura, en totes les
activitats que tenen lloc al Centre, tots els membres de la Comunitat Educativa
vetllarem per fer respectar la diversitat cultural i inculcar el valor de la
tolerància, evitant tota mena de menyspreu a altres formes de manifestació,
presents o no al Centre.
Dades de l’entorn lingüístic del Centre envers l’ús, coneixement i
manifestació de les llengües dels components de la nostra Comunitat Educativa,
instal·lacions i serveis.
En els últims anys la societat
catalana ha hagut d’acomodar-se a diversos canvis socials, especialment els
produïts per la creixent mobilitat de poblacions. Ciutadans de diversos llocs
d’Europa i d’arreu conviuen ara a Catalunya i són part dels centres educatius.
Aquest nou panorama social té, un impacte en les pràctiques lingüístiques i en
els usos que es fan de les llengües a la societat en general i l’escola en
particular.
El Projecte de Centre ha de ser un
instrument que permeti, una vegada elaborada una descripció acurada de la
situació sociolingüística del centre i de les pràctiques lingüístiques de
l’alumnat, vetllar perquè tothom tingui accés a les diferents llengües escolars
i, especialment, no resti marginat de la possibilitat de fer servir el català.
És a dir, ha de permetre adquirir i desenvolupar una competència multilingüe
que inclogui la llengua del país on viu.
Resultats estadístics de:
Alumnes.
Un altre aspecte important és la
diversitat de llengües i cultures que demana una aproximació global al fet
comunicatiu i cultural, una sensibilització cap a l’aprenentatge llengües.
Tradicionalment l’eix de
l’ensenyament de la llengua a passat per treballar les quatre habilitats:
parlar, escoltar, escriure i llegir ( processos productius i receptius, orals i
escrits). Ara s’hi afegeixen dos processos nous en el camp de l’ensenyament de
qualsevol contingut podent esdevenir clau: es tracta de la interacció i la
mediació. La interacció(adults -infants i entre iguals) com a via de
construcció del saber que verbalitza els processos interiors que cal realitzar
amb la qual cosa fomenta les activitats metacognitives, fonamentals en el
desenvolupament de l’autonomia en l’aprenentatge. Aquest procés no tant sols és
útil en els nivells inferiors de l’ensenyament sinó durant tot l’aprenentatge
perquè fomenta el camí cap a l’autonomia. Els processos de mediació lingüística
es poden mirar com a complementaris dels de la interacció, ja que representen
el foment de l’elaboració de la informació per poder ser comunicada(versionada)
a un altre receptor amb qui hi ha dificultat de comunicació, ja sigui per
diferències d’edat, de coneixement o de referents culturals.
Aquesta nova manera de veure les
competències de qui parla una llegua comporta un canvi de mentalitat del
professorat que ha de considerar objectiu de la seva tasca la formació de
parlants plurilingües per tant amb més domini de diferents llengües (amb graus
diferents segons la llengua i la seva funció) i més capacitat per entendre
altres llengües. El segon aspecte que cal tenir en compte és el fet que, si les
llengües s’han d’aprendre aprenent altres continguts caldrà que el professorat
de llengües es formi en la didàctica de les altres àrees i el professorat
especialista de les altres àrees aprengui com cal ensenyar llengües,
especialment en la didàctica de les anomenades segones llengües i estrangeres.
Per ser eficaços, a més, cal professorat plurilingüe, amb una bona competència
lingüística que asseguri bons models de l’ús de la llengua; cal que la formació
inicial del professorat assumeixi aquesta necessitat i es proposi com a eix
l’objectiu educar en el plurilingüisme i la interculturalitat.
Per a l’elaboració del PLC cal
insistir en la necessitat d’una exploració dels entorns i de les pràctiques
lingüístiques de la població escolar, per determinar principalment els
contextos d’ús i d’aprenentatge de les llengües, ja sigui al centre educatiu o
bé fora d’aquest.
Aquesta exploració ha de considerar
les diferents llengües com un repertori de varietats diferents, que no tenen el
mateix valor social i que no són avaluables d’igual manera ni per l’escola ni
per la societat en general.
Els instrument per explorar els usos
lingüístics han d’incloure :
Les
varietats dialectals.
Les
varietats socials.,
Les
avaluacions que en fan docents i alumnes.
Els
contextos d’ús i d’aprenentatge de les llengües al centre educatiu i fora.
Els
materials orals i escrits amb els quals interactuen.
Les
pràctiques plurilingües on participen.
Estadística
sobre l’ús de les llengües a nivell familiar.
Aquesta
estadística posa de manifest que el bilingüisme (català- castellà) és utilitzat
en un percentatge una mica superior per les famílies del Centre.
Hem
de tenir present però, que la llengua d’ús habitual a l’escola és la catalana,
ja que aquesta és la llengua vehicular d’ensenyament. (Annex I)
Personal
docent.
Pel que fa referència a la situació
lingüística del Professorat del Centre, l’autoavaluació que el professorat fa
de sí mateix, denota que hi ha un predomini important de docents que pensen que
el seu grau de coneixement de la llengua catalana és bo o suficient, la qual
cosa vol dir que tenen la preparació lingüística necessària per dur a terme les
propostes del present PLC. La seva totalitat té l’acreditació acadèmica
corresponent per a impartir classes en català i de llengua catalana. El 100%
del Professorat del Centre s’expressa, tant oralment com per escrit en llengua
catalana, amb l’alumnat , pares/mares i Tutors/es entre nosaltres mateixos.
Personal
no docent.
Tot el personal de porteria té
competència lingüística oral en llengua catalana.
Tot el personal de secretaria i
administració té competència lingüística oral i escrita en llengua catalana.
Tot el personal de neteja són
castellanoparlants però tenen competència lingüística per entendre oralment la
llengua catalana.
a)
Amb titulació en Llengua Catalana.
b)
Sense titulació en Llengua Catalana. (Annex
III)
Llengua d’ús dels serveis del Centre (Secretaria, biblioteca,
porteries,...)
Tota la documentació administrativa
tramesa per la secretaria del Centre i la porteria es fa en llengua catalana.
Llengua d’ús a les nostres instal·lacions (retolació d’espais, anuncis,...)
És
la llengua catalana.
Llengua d’ús a la tramesa d’informació:
Interior:
de claustre, de
departaments, de comissió pedagògica, consell escolar ..., és en llengua
catalana.
Exterior:
circulars,
butlletins d’avaluació, publicacions, etc., és en llengua catalana.
L La Llengua Catalana
com a llengua vehicular del Centre.
Alumnat-Professorat.
L’actitud del professorat ha de
potenciar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit docent tant en les relacions
formals com informals. Donat que hem comprovat que el professorat i l’alumnat
és a les relacions de tipus informal on es dóna un ús menor de la llengua
catalana, serà precisament en aquest àmbit on s’haurà de dedicar la màxima
constància i fermesa en les actituds lingüístiques.
La llengua castellana és la llengua
materna i d’ús habitual d’una part significativa de l’alumnat. Serà convenient
que, en les situacions informals, i sobretot dins l’aula, es potenciï l’ús oral
de la llengua catalana, per la qual cosa convindrà que s’intentin evitar
situacions de falta d’adherència en les quals es passa sovint del català al
castellà. Convé que al menys el professorat es mantingui ferm en l’ús de la
llengua catalana, si és la que ha triat per impartir la seva classe. Només d’aquesta
forma tot l’alumnat tindrà l’oportunitat de ser competitiu d’una forma
completa. Tot això és important per tal de respectar drets lingüístics dels
catalanoparlants, aconseguir que tot l’alumnat rebi una formació lingüística
integral i, el que és més important, que la comunitat educativa estigui
integrada i amb harmonia, amb la realitat cultural d’aquest país i amb els seus
orígens.
Professorat-Pares.
Serà convenient que, en les
situacions informals, es potenciï l’ús oral de la llengua catalana, per la qual
cosa convindrà que s’intentin evitar situacions de falta d’adherència en les
quals es passa sovint del català al castellà. Convé que al menys el professorat
es mantingui ferm en l’ús de la llengua catalana. Tot això és important per tal
de respectar drets lingüístics dels catalanoparlants, sense perdre el respecte
per altres drets lingüístics i ajudant als pares a compartir el mateix registre
lingüístic que utilitzen els seus fills en l’àmbit escolar i social.
Personal
Docent- Personal No Docent.
La llengua d’ús habitual dins el
centre és la catalana amb la majoria del personal, tant docent com no docent.
Llengua d’ús a les activitats
complementàries i extraescolars.
Els àmbits de relació no estrictament
acadèmic hi tenen un paper determinant en la motivació i context d’ús per a
l’adquisició de la competència lingüística.
Tot
el que fa referència a les activitats complementàries que es fan en el Centre,
siguin organitzades pel propi Centre o a través de l’AMPA, s’utilitza com a
llengua vehicular la llengua catalana.
És
en aquest àmbit d’ extraescolars, on es potenciaran activitats que permetin
crear una consciència lingüística que passi a formar part del conjunt de valors
de l’alumnat i els ajudi a veure la llengua com un senyal d’identitat i un
forma d’integració social.
Tractament de la Llengua Catalana en el marc de la LOE.
Tractament de la Llengua Catalana com a
llengua d’aprenentatge a les diferents etapes educatives del Centre.
La llengua d’aprenentatge dels alumnes
del nostre Centre és la Llengua Catalana. Per aquest motiu, els continguts de
cada etapa, s’observa amb cura, com es seqüencien els continguts, quina és la
primera llengua d’aprenentatge que s’introdueix i de quina manera, quina és la
llengua que s’empra a les diferents àrees curriculars que no siguin la llengua
castellana o d’idioma, l’adequació dels diferents materials didàctics. Aquesta
tasca, que du a terme cada grup d’àrea i cada claustre d’etapa, dóna com a
resultat els eixos que es defineixen en aquest apartat del Projecte Lingüístic.
Educació
Infantil i Primària.
L’aprenentatge
de la lectura i l’escriptura.
La llengua d’aprenentatge al centre
és la llengua catalana que s’inicia en els primers cursos d’educació infantil,
etapa en la qual el mètode d’aprenentatge emprat és el fonètic i el global.
La
llengua catalana com a primera llengua d’aprenentatge.
En l’Educació Infantil i Primària
s’estableix com a primera llengua d’aprenentatge la catalana. El castellà rep
un tractament de segona llengua, i així és que els materials curriculars que
se’n fa ús (llibres de text, de lectura, cartells...) estan orientats a que els
continguts d’aprenentatge siguin en català, i el castellà sigui la llengua amb
la qual s’estableix la comparança en referència al català.
En aquest sentit s’utilitzen llibres
de text i orientacions didàctiques que respecten aquest disseny curricular,
sent el de català un llibre presentat per ser primera llengua i el de castellà
la segona llengua.
El procés d’aprenentatge de la
llengua castellana es desenvoluparà des de la comprensió, primer a l’expressió
oral i escrita progressivament.
Els alumnes s’iniciaran en
l’aprenentatge de la llengua castellana en el cicle Inicial de forma oral, i
escrita, quan l’alumnat domini la competència de lecto-escriptura en la primera
llengua, al final del primer any del cicle.
En aquesta àrea s’utilitzarà aquesta
llengua en totes les activitats orals i escrites: les exposicions del
professorat, el material didàctic, els llibres de text, les proves, ..., amb
criteris de naturalitat.
En la mesura de les possibilitats
s’intentarà que aquesta llengua la imparteixi un /a altre/a professor/a que no
sigui el mateix que imparteix la llengua catalana.
Mereix especial menció que la llengua
anglesa, que s’introdueix a P5 d’Educació Infantil com a hora complementària i
a Primer Curs del Cicle Inicial d’Educació Primària com a curricular es fa a
partir del català, així com la llengua francesa donada com a crèdit variable a
partir de tercer d’ESO també es fa a partir del català.
La
llengua catalana com a llengua d’aprenentatge de les diferents àrees del
currículum.
Tret de l’àrea de llengua castellana
i de llengües estrangeres, la resta d’àrees es fa en català i els llibres de
text i els materials didàctics, en el cas de ser necessaris per impartir la
classe també ho són.
Educació Infantil: Tenint en compte
que en aquesta etapa s’utilitzarà com a llengua vehicular i d’aprenentatge,
exclusivament la llengua catalana, que s’iniciarà a P-3 a nivell oral,
introduint-se a l’últim trimestre la pre-escriptura (domini del traç) que es
continuarà a P-4, iniciant-se a partir de P-5 la lecto-escriptura. Caldrà però,
d’acord amb el Pla Anual i de les característiques en l’aspecte maduratiu en l’alumnat
facilitar la flexibilitat en la introducció de la pre-escriptura i la
lecto-escriptura més aviat o més tard. Els/les mestres-tutors/es d’aquests grup
d’alumnat seran els/les que impartiran totes les àrees excepte les de les
especialitats d’Educació Musical i Psicomotricitat o Educació Física.
Cicle Inicial, Mitjà i Superior: En
aquest cicles de l’Educació Primària es faran totes les àrees usant la llengua
catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge; cal però fer-ne la excepció
de la llengua castellana i la llengua estrangera.
Estructures
comunes.
En relació directa amb els continguts
plurilingües i interculturals, que són els continguts relacionats amb els usos
socials en contextos multilingües, però tenint en compte molts dels continguts
de la dimensió comunicativa, que és la base de l’aprenentatge de l’àrea de
llengua, per la qual cosa els continguts són pròpiament els d’aquesta dimensió
una competència bàsica transversal i cal que s’atengui en totes les activitats
curriculars, n’hi ha un conjunt que són comuns a totes les llengües ensenyades.
No té sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de l’inici com si
fossin específics, ben al contrari, cal introduir-los més sistemàticament i
reflexivament en una llengua per ser aplicats en les altres, i facilitar, així,
la transferència necessària d’aprenentatges entre llengües. Aquests continguts
comuns són més freqüents entre la llengua catalana, la castellana, la francesa
o qualsevol altra romànica, però també n’hi ha, i força, que es donen respecte
l’anglès, l’alemany o altres llengües. Entre d’altres a més dels que apareixen
explícitament en la dimensió plurilingüe i intercultural, cal tenir presents la
majoria dels recursos comunicatius com les estratègies lectores o la redacció
de resums i esquemes; aspectes més globals com el tipus de text o altres més
concrets com la puntuació o la terminologia gramatical. Cal que el professorat
de llengües es posi d’acord, en primer lloc en quins són els aspectes que es
consideraran; també caldrà acord en com s’introdueix el treball d’aquest
continguts de les estructures comunes; que ho fa, i com es farà en les altres
llengües per explicitar les diferències i assegurar la interiorització dels
recursos; i, com ja s’ha dit, la transferència a noves situacions
comunicatives. Aquest plantejament posa l’accent en el desenvolupament de les
competències i evita les repeticions inútils i reduir-ho tot a l’ensenyament
gramaticalista.
Les estructures comunes, referides a
l’Educació Primària i Secundària, tindran, preferentment, com a llengua
vehicular i d’aprenentatge el català. Caldrà, però, tenir en compte les
necessitats del grup d’alumnes en una o altra llengua, per a reforçar-la en
aquest període horari. També, si les necessitats de reforç en castellà són
bastant notòries caldrà plantejar-se, cobrir aquestes necessitats en grups més
petits d’aprenentatge.
La
llengua estrangera: Anglès
.
La primera llengua estrangera que
s’introduirà en el nostre centre és l’anglès. Aquesta àrea serà impartida per
un /a professor/a especialista. L’aprenentatge d’aquesta llengua es realitzarà
des d’un enfocament comunicatiu, participatiu i molt gradual, anant de la
comprensió oral i escrita a l’expressió oral per acabar en l’expressió escrita.
L’anglès serà la llengua vehicular pel que fa el desenvolupament de la classe.
S’utilitzarà aquesta llengua en totes les activitats orals i escrites: les
exposicions del/ de la professor/a, el material didàctic, els llibres de text,
les proves, ... per a qüestions personals i explicacions que ho requereixin es
podrà usar la llengua habitual.
L’alumnat s’iniciarà en
l’aprenentatge de l’anglès de manera oral a P-5 i continuarà al cicle Inicial
de manera oral i amb una metodologia bàsicament lúdica i comunicativa. A cicle
Mitjà es farà especial èmfasi en la comprensió i expressió oral, mentre que al
final d’aquest cicle i al cicle superior es treballarà a més, l’expressió i
comprensió escrites.
Materials
i recursos didàctics per l’aprenentatge de la llengua i en llengua catalana.
Biblioteca d’aula: totes les aules
dels diferents cursos d’educació infantil i d’educació primària tenen una
biblioteca d’aula en llibre en català, bé siguin narracions, contes, poemes ...
enciclopèdies. Tanmateix, alguns cicles han previst cada curs fer una
assignació del pressupost per l’adquisició de nous llibres de lectura en
llengua catalana per a les biblioteques d’aula més necessitades i també per la
compra de un percentatge de llibres en llengua castellana i anglesa.
No obstant, cada curs i cada cicle
tenen un projecte de biblioteca d’aula més propi ( intercanvi de llibres,
lectures obligatòries...).
Murals i cartells: així els que són
comprats com els que són fets pels alumnes es fan en llengua catalana, tret que
sigui per ser un treball de llengua castellana o de llengües estrangeres.
Celebracions i sortides, lúdiques i
culturals: l’etapa programa un conjunt de celebracions que tenen un estret
lligam amb les tradicions del país. Així la castanyada, els pessebres de Nadal,
la fira de Santa Llúcia, Sant Vicenç, Sant Ponç, Sant Jordi..., són una
constant en tots els cursos, que cada cicle programa adequant-les a cada nivell
educatiu. També s’inclouen aquelles dirigides a conèixer vessants culturals:
museus, edificis, paisatges característics...
Pàgina web: en l’ànim de motivar els
alumnes en l’expressió escrita i en la lectura s’ha decidit de crear i nodrir
una web amb treballs, fotografies... Aquesta web serà àmpliament en català
encara que també hi haurà textos en castellà i en llengües estrangeres en
proporció al treball que d’elles se’n fa.
Educació
Secundària Obligatòria (ESO.)
La continuïtat curricular envers les
llengües iniciada a l’Educació Infantil i Primària s’estén a l’Ensenyament
Secundari Obligatori per coherència pedagògica i perquè moltes de les
capacitats que no s’han completat en etapes anteriors ara s’han de desenvolupar
definitivament.
La
llengua catalana com a primera llengua d’aprenentatge.
Dels crèdits comuns que estan
destinats a la llengua i dels quals alguns es destinen a estructures comunes,
el domini rau com a primera llengua en la catalana a partir de la qual s’aprèn
la castellana. Tanmateix, els departaments de llengües destinen, en funció del
grup i del grau d’assoliment dels continguts (fets que són variables), els
crèdits variables de llengües que es creu necessari ofertar.
La
llengua catalana com a llengua d’aprenentatge de les diferents àrees del
currículum.
Tret dels crèdits de llengües
estrangeres i del de castellà, la resta de crèdits que es realitzen es fan en
llengua catalana, sent el de síntesi un clar exponent. D’altra banda, els
llibres de text són en català en tots aquests crèdits.
La
llengua estrangera: Anglès i Francès.
Durant l’Educació Secundària es
continuarà amb l’aprofundiment de la llengua anglesa en tots els seus àmbits i
la introducció de la llengua francesa.
Materials
i recursos didàctics per l’aprenentatge de la llengua i en llengua catalana.
Tot i que no hi ha biblioteca d’aula,
la biblioteca del centre, així com les biblioteques del barri i de la ciutat
disposen d’un contingut de llibres prou ampli per satisfer les possibles
necessitats dels alumnes. Tanmateix, les sortides i activitats que es fan van
dirigides a pal·liar qualsevol possible mancança d’aquests tipus: museus,
exposicions, edificis, Saló de l’ensenyament, ...
Murals i cartells: tant els que són
adquirits com els que són fets per l’alumnat per informació i/ o decoració
d’aula i/o passadissos es fan en llengua catalana, tret que siguin específics
de l’àrea de llengua castellana o llengües estrangeres.
Temporització.
El següent quadre de temporització
d’Educació Infantil, E. Primària i E. Secundària mostra l’horari que segueix
l’alumnat. S’entén per hora o sessió el període d’instrucció o aprenentatge
d’una àrea o matèria determinada per un interval de temps mínim de ¾ d’hora i a
un màxim d’una hora i mitja.
Aquest quadre horari ha de ser el
Marc referencial per a l’organització dels horaris referents a les àrees de
llengües que s’han d’incloure al Pla Anual de Centre. (Annex IV)
Orientacions per l’acollida d’alumnes
d’Incorporació Tardana.(IT) al nostre centre en el marc del sistema educatiu de
Catalunya.
El centre, a través del Departament
de Llengua Catalana, estableix les condicions necessàries perquè els alumnes
que són subjectes d’incorporació tardana (IT) en el nostre Col·legi i, en
conseqüència, el sistema educatiu del país, tinguin garantit un adequat
acolliment, aprenentatge i avaluació fins que es normalitzin/ assoleixin les
capacitats necessàries per un correcte aprenentatge en que el català és la
llengua vehicular.
Incorporacions
Tardanes en el C.I. d’Educació Primària.
Assessorats
pel departament psicopedagògic juntament amb el grup d’Àrea de Llengua
determina en quins casos es justifica una actuació especial. Globalment es
considera que aquesta ha de tenir lloc quan la incorporació es realitza a
partir del Cicle Mitjà d’Educació Primària, ja que les que es donen en el C.
Inicial, atès d’una banda la plasticitat dels alumnes en aquestes edats envers
les llengües, i d’altre, l’especificitat d’uns continguts d’inici de la
lecto-escriptura, són unes condicions propicies per a una immersió d’aquests
alumnes sense que comporti un greuge important.
Incorporacions
Tardanes a partir del Cicle Mitjà d’Educació Primària.
Es a partir del Cicle Mitjà
d’Educació Primària endavant, on s’ha de posar una intervenció i uns mitjans
que, més importants hauran de ser quan més alt sigui el curs acadèmic on
s’incorpori l’alumne.
La
Llengua de procedència de l’alumne subjecte d’Incorporació.
S’haurà de valorar que hi ha
variables a tenir presents a l’hora de programar el treball a fer amb aquest/s
alumne/s una d’elles, la llengua materna amb que s’incorpora. No és el mateix
un alumne que parla castellà i que pot comunicar-se sense necessitat
d’utilitzar el català, que un alumne d’origen magrebí, paquistanès, dels països
de l’est, ...que no té cap recurs i emprarà abans el català. Així, es pot
constatar que els alumnes que s’incorporen fora de l’estat i que no són
hispans, acostumen a fer ús del català molt abans que els que són castellans.
Aquests últims, necessitaran una millor i més gran motivació envers el català i
unes propostes que facin atractiva aquesta llengua, sent l’acolliment que se’n
faci un moment delicat i alhora afortunat per dirigir amb bon peu aquesta
disposició de l’alumne.
La
disponibilitat de recursos materials i didàctics de reforç.
Els recursos que utilitzem no son
materials que siguin més infantils que els del nivell d’un alumne que
s’incorpora, car aquests alumnes podrien sentir-se discriminats d’una banda en
fer servir materials diferents, i avergonyits i poc motivats pel contingut i
presentació en no ser adequats al seus interessos.
És
així que el professor ha de tenir l’encert de recollir un material que sigui el
complement de reforç necessari per a cada incorporació, i disposar-lo perquè
vagi incorporant les capacitats que necessita per a normalitzar la seva
situació.
Tanmateix
s’afegeix a aquesta política, la sort de poder augmentar la instrucció de
l’alumne amb la seva incorporació a grups de reforç de llengua i/o flexibles,
en el cas de Primària, i en crèdits variables de reforç en el cas de
Secundària.
Els
valors de respecte i tolerància envers la diversitat cultural d’alumnes i
professors i altres membres de la Comunitat Educativa.
No
pot haver una bona incorporació de l’alumne sinó partim del principi que tota
la Comunitat Educativa té respecte i tolerància envers una diversitat cultural,
que creix a la nostra societat i en lògica, en la nostra escola. Per aquest
motiu, aquests valors, que ja es treballen des del nostre Projecte Educatiu,
són continguts presents a totes les etapes a través dels seus eixos
transversals, de les àrees de Ciències Social i de formació ètica i religiosa.
Igualment
el professorat, és conscient d’aquesta realitat, i participa de que entre els
alumnes hi hagi el clima adequat.
L’acolliment
de l’alumne
Si
hi ha un moment important en la incorporació de l’alumne és en el de l’acollida
a la classe i de la rebuda de la família al centre.
En
el primer cas, la figura del tutor/a i del grup classe són bàsiques. Conèixer
tots quins són els costums culturals i lingüístics de l’alumne/a que
s’incorpora, el treball previ del tutor/a amb els seus futurs companys/es,
l’afectuositat en que se senti rebut/da i saber que té en qui trobar l’ajuda i
assistència, són pilars en que construïm la incorporació dels alumnes.
En el segon cas, la família, l’estret
seguiment i comunicació del progrés de l’alumne, així com tenir una especial
atenció a l’hora d’informar als pares (problemes d’idioma, de costums,...)
faciliten evitar malentesos, i proporcionen la inestimable col·laboració de la
família.
Els grups d’àrees de Llengües.
El nostre Centre gaudeix d’uns grups
de treball de la llengua format per professors/es en actiu del Centre.
Grup
d’Àrea Infantil-Primària:
aquest grup pels mestres d’Educació Infantil i Primària repartits de la següent
forma: 2 representants d’E. Infantil i 1 de cada cicle d’Educació Primària
formant un total de 5 mestres. La seva tasca queda reflectida en els objectius
que es marca a principi de curs i que estan recollits en el Pla Anual i
intenten vetllar per la millora de l’aprenentatge de la llengua catalana aportant
tot el treball corresponent per satisfer en la mesura del possible les
necessitats metodològiques de l’aula. La regularitat de les trobades facilita
el treball dels membres del grup sent la seva periodicitat de dos cops per
trimestre.
Grup
d’Àrea de Llengua:
aquest grup està format per tots els especialistes que imparteixen la llengua
catalana i castellana en l’Educació Secundària. El seu treball queda establert
pels objectius marcats a principi de curs i que estan inclosos en el Pla Anual
de Centre. La seva tasca es centra en el desig de millorar quelcom dels àmbits
de la llengua catalana i castellana. Aquest objectius són revisats i treballats
en reunions periòdiques per garantir la seva aplicació.
Concreció del objectius assenyalats en el PEC i en el PCC envers el
tractament de les llengües, i en concret, la catalana, en el Pla Anual de
Centre (PAC) d’ aquest curs.
Objectius que es defineixen per aquest curs.
Revisar
i analitzar el PCC de llengües de les diferents etapes, tenint present que la
llengua catalana és la primera llengua.
Revisar
i analitzar en el PCC la definició que es fa, en el eixos transversals, de la
diversitat cultural.
Programar
la celebració de sortides i altres activitats directament relacionades amb les
manifestacions tradicionals i culturals de Catalunya.
Adquirir
material bibliogràfic en llengua catalana per reposar i ampliar les
biblioteques d’aula.
Realitzar
una web amb els alumnes de primària, en llengua catalana, que els motivi a
expressar-se per escrit i a la lectura.
Assistir
a tots aquells cursos, mostres de recursos i reciclatges dirigits al
professorat del centre que puguin ser orientadors i formadors en diferents
aspectes del nostre Projecte Lingüístic i el nostre treball amb els alumnes.
Actuacions pel seu assoliment.
Reunió
dels diferents grups d’àrees de llengües per a la revisió i reelaboració dels
continguts dels respectius PCC pel que respecta al 2n i 3r nivell de concreció.
Reunió
dels diferents claustres de Cicle i d’etapa per a la revisió i reelaboració
dels continguts dels eixos transversals i el PAT pel que respecta al 2n i 3r
nivell de concreció.
Els
professors de llengua catalana de cada cicle cercaran les necessitats en
llibres i diccionaris que tenen en les biblioteques d’aula atenent a la seva
idoneïtat (dificultat, atractiu i contingut), i prèvia justificació de la
necessitat d’aquest material en faran el seu pressupost per presentar-lo a
l’administració.
El
claustre de professors d’Educació Primària, coordinats pels professors de
l’àrea de llengua i conjuntament amb els professors que tenen capacitats
informàtiques per a l’edició d’una pàgina web, recolliran i seleccionaran els
treballs que s’hagin escollit per dur-la a terme.
L’Equip
Directiu a través dels seus Caps d’Estudi d’Etapa, seguirà l’oferta de cursos i
mostres que facin els diferents serveis educatius al llarg del curs, i
disposarà les mesures per facilitar l’assistència a aquells professors que
puguin estar interessats o que la direcció cregui necessària la seva presència.
Així mateix, recollirà les necessitats que poguessin manifestar els diferents
claustres i grups d’àrea de llengua.
Temporalització/ seqüenciació
Les
reunions dels diferents grups d’àrea tenen lloc a la primera quinzena de
setembre de manera exhaustiva, i periòdicament al llarg del curs més o menys un
cop al mes. Igualment les reunions de cicle i etapa més freqüents i
sistemàtiques. En aquest temps, és quan tindran lloc les revisions i
elaboracions dels PCC i el seguiment de la seva aplicació, per a iniciar el curs
amb les programacions ja preparades i les activitats i sortides enllestides.
Els
professors de llengua catalana seleccionaran els llibres necessaris per a les
biblioteques d’aula durant el primer trimestre, després d’haver fet una recerca
de material a partir de les diferents propostes bibliogràfiques que puguin
presentar les diferents editorials: novetats en narració, diccionaris i
enciclopèdies... En finalitzar es presentarà el corresponent pressupost a
l’Equip Directiu del centre per a la seva aprovació.
En
el primer trimestre s’inicia el procés d’elaboració de la web recollint el
material que en serà el seu contingut.
A
través de les convocatòries que fan els diferents CRP i el SECC, se’n donarà
oportuna notícia en els diferents claustres i departaments, així com es
recolliran les necessitats que puguin manifestar-se.
Responsables del seu compliment.
Els
responsables del seu compliment i aplicació dels diferents PCC són els caps
d’àrea sota la coordinació del Cap d’Estudis.
Envers
la revisió i reelaboració dels Eixos Transversals i l’acció tutorial, els
coordinadors de cicle, coordinats pel coordinador de l’Etapa.
La
web d’E. Primària estarà coordinada pel cap d’àrea amb la col·laboració del
Departament d’informàtica i els professors de l’etapa.
Recursos assignats pel compliment del present Projecte Lingüístic
de Centre (PLC), a partir del Projecte de Pressupost del Centre (PPC) per
aquest curs.
Tot aquest projecte, necessita en
molts casos amb recursos econòmics que donin suport a moltes de les activitats
que tenen lloc.
En formació permanent del professorat.
El professorat té pagats una part
dels cursos que realitzi per a la seva formació. Pel que fa aquests, s’inclouen
els que estan destinats el que es considera convenient realitzar des de cada
grup d’àrea, claustre de cicle o d’etapa.
En adquisició de recursos didàctics.
L’escola compte amb l’assignació d’un
pressupost per a l’adquisició de llibres per a les biblioteques d’aula,
diccionaris, i altres materials de classe.
En informació exterior i interior.
L’escola ha adquirit un nou programa
informàtic de gestió amb el qual es portarà des de la secretaria tota la
documentació i l’avaluació. Els butlletins i informes d’avaluació d’E.S.O. així
com tota la documentació i informació que es proporcioni, a pares i a
l’administració, i interiorment, és i continuarà sent en català.
Igualment es treballa la confecció
d’un tríptic que doni a conèixer el nostre centre. Igualment , serà en llengua
catalana.
El Caràcter Propi del Centre i, en
extensió, Projecte Educatiu, Reglament de Règim Interior i d’altres, consten en
llengua catalana.
Avaluació de l’assoliment i compliment del Projecte Educatiu en el
marc de la Memòria de Gestió del Centre. (MGC)
Aquest projecte ha
de preveure eines d’avaluació i el seu compliment per dues raons importants:
Primer, saber quina projecció ha tingut el recull de propòsits que ens vam fer
en revisar-lo i elaborar-lo i modificar i millorar aquelles que no han donat
els resultats esperats i, segona, tenir un punt de partida per saber d’on
arrenquem per a la definició del nou Projecte Lingüístic, el curs vinent. Per
aquest motiu hem classificat aquesta avaluació en tres àmbits que creiem
clarament diferenciats:
Del compliment del Projecte Educatiu i el
Pla Anual de Centre.
L’Equip Directiu avaluarà el grau
d’assoliment dels diferents objectius assenyalats en aquest projecte seguint
aquesta pauta:
Grau
d’assoliment dels objectius referents al PCC.
Participació
dels diferents estaments responsables en la seva aplicació i detecció de les
dificultats i mancances.
Elaboració
d’un informe de resultats, obert a qualsevol nova iniciativa que serà el document zero, del proper Projecte Educatiu.
De la presència i ús de les diferents
llengües, de la catalana com a vehicular i pròpia del centre, i d’aprenentatge.
Avaluar en quina mesura hi és més
present el català (retolació, informacions...) a la Comunitat Educativa
respecte al principi de curs i la incidència de les diferents estratègies que
s’han dut a terme enguany amb aquest objectiu: estadístiques, observació
directe dels membres de la Comunitat Educativa, llengua d’ús de les circulars
informatives externes i internes. de la llengua d’ús de les reunions dels
diferents claustres...
De la destinació de nous recursos materials
i de formació i el seu rendiment.
Número
de cursos de formació del professorat que s’han fet i quina incidència han
tingut en l’ensenyament del català i en català de les diferents àrees.
L’adquisició
de material bibliogràfic que s’ha fet, i l’ús de l’alumnat que ha tingut accés.
Cost
econòmic i de dedicació a la web de primària i participació dels alumnes en la
seva elaboració.
Acollida
que ha tingut la web entre la Comunitat Educativa.
Conclusions.
L’objectiu central
de l’educació és preparar l’alumnat per afrontar els reptes de la societat
plural, multilingüe i multicultural del segle XXI que significa facilitar que
l’alumnat desenvolupi aquelles competències lingüístiques que mobilitzen
coneixements, aptituds, actituds i representacions relacionades amb les
llengües i les cultures perquè puguin desenvolupar-se tant en el terreny
personal com en el social; actuar i reeixir en el seu entorn, comunicar-se amb
altres persones; i compartir els sabers i les referències culturals; és a dir,
que puguin construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és
la condició humana, de la comprensió d’altri.
Per aconseguir-ho
cal plantejar el desenvolupament integral i harmònic dels aspectes
intel·lectuals, afectius, i socials de la persona, entre els quals l’Educació
Lingüística ocupa un lloc preferent. Cal formar parlants plurilingües i
interculturals; l’assoliment de la competència plena en català, la llengua
pròpia de Catalunya, i castellà és la garantia que l’escola proporciona als
alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats. Aquesta
competència plurilingüe i intercultural, inclou el respecte per la diversitat
lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i d’aprendre de totes les
llengües i cultures.
D’aquesta manera l’alumnat esdevindrà
capaç de dur a terme les tasques de comunicació que li permetin expressar la
seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i
adultes de tot arreu, integrar comprendre, valorar i comunicar la seva cultura
i sentiments, amb la utilització del llenguatge oral i escrit, i d’estratègies
de comunicació, verbals i no verbals amb la possibilitat d’emprar els mitjans
audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació.
El desenvolupament
d’aquesta competència comunicativa plurilingüe i intercultural no ha de ser un
afer exclusiu de l’àrea de llengua. Atès que la llengua com a mitjà de
comunicació és la base per a la captació, elaboració i comunicació del
coneixement, totes les àrees esdevenen també responsables del desenvolupament
de les capacitats comunicatives de l’alumnat. És a dir, totes les àrees s’han
de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars
d’explicar el món en la construcció de les competències de comunicació. L’àrea
lingüística se centra d’una manera específica el desenvolupament en la
competència del lector literari: comprensió de textos literaris i escriptura a
partir d’ells.
La finalitat de
l’ensenyament de les llengües és el seu progressiu domini, essencial en la
vivència de la cultura i l’obertura al món, i un dels factors que contribueixen
més plenament a la identitat individual social i personal. Per a les escoles de
Catalunya la primera referència que cal tenir en compte és la Legislació,
l’Estatut i la Llei de Política Lingüística. El reconeixement d’haver
d’aprendre dues llengües, a més, és una oportunitat que obre les portes a
desenvolupar-se en una societat plural oberta a altres cultures.
Aquesta obertura es
reforça, a més, si considerem la nostra vinculació a Europa, es tracta del Marc
Europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de
llengües elaborat pel Consell d’Europa que com a fita parla d’aprendre una o
dues llengües estrangeres en coherència amb la competència plurilingüe i
intercultural, Es evident que així s’afavorirà la participació de l’alumnat en
la vida escolar, acadèmica, afectiva i relacional la transferència de
coneixements entre llengües, les actituds obertes i de respecte envers la
diversitat lingüística pròxima i llunyana entesa com un dels patrimonis de la
humanitat. A més, aquest coneixement de diverses llengües potencia el domini
del català i la valoració de la pròpia cultura.
L’objectiu
d’aconseguir parlants plurilingües competents implica que l’escola partint
d’una anàlisi lingüística rigorosa del Centre i del seu entorn estableixi
aquest PLC on es programa la gestió de les llengües per determinar com la
llengua vehicular de l’escola, el català, s’articula, en un programa coherent
amb l’ensenyament de les altres llengües i establint acords per a relacionar
les diferents estratègies didàctiques.
El PLC ens recorda
que el català és una llengua que l’escola ha de tractar amb especial atenció,
no només pel seu estatus oficial, sinó també i sobretot pel desconeixement que
en té una part de l’alumnat pel que fa als seus usos col·loquials i informals.
L’escola té doncs, la missió de transmetre-la perquè tota la població pugui
emprar-la en qualsevol situació comunicativa, fet que ha de garantir la cohesió
de tota la societat i no la seva compartimentació en comunitats lingüístiques
separades.
El nostre PLC és
també un instrument de reflexió sobre el perill que comporta, per al
desenvolupament de competències lingüístiques i per a la integració social de
les persones, la restricció del català als espais vinculats al currículum
escolar i la seva desvinculació de les relacions interpersonals, afectives,
lúdiques, etc. En aquest sentit el professorat no pot relativitzar la
importància de la llengua ni desvincular-se d’un projecte que proporciona les
eines fonamentals per a la formació de la nostra societat futura.
Avaluació.
Són moltes les dimensions que té
l’avaluació com a procés educatiu i el Centre Escolar les ha de tenir molt en
compte. Hi ha una dimensió que afecte els processos d’aprenentatge ( avaluació
formativa) i un altre que indaga en els resultats finals (avaluació sumativa).
Tan important com “què” i “quan”
s’avalua és “com” s’avalua i “qui” ho fa. Avui dia hi ha molts instruments
diferents per avaluar, com per exemple les pautes d’avaluació ( conjunt
descriptors – criteris d’avaluació- organitzats de manera clara i sistemàtica,
en forma de qüestionari o similars), les activitats d’autoavaluació,
coavaluació. Individual o col·lectiva ( l’alumne/a contrasta les seves
valoracions amb les d’altres alumnes), el portfoli (sel·lecció i arxiu dels
propis treballs que demostren el propi progrés...) entre molts d’altres.
El PLC pot vetllar també per a la
diversificació d’instruments d’avaluació de moments i d’objectius d’avaluació.
El més important d’aquest instruments és que han d’ajudar l’alumnat a percebre
i entendre els seus comportaments lingüístics i a millorar-los, en el camí ver
l’autonomia, i que els docents han d’estar disposats a dotar l’alumnat d’aquest
tipus de responsabilitat. Aquest procés comunicatiu interactiu ha de permetre
“autovalorar” la feina del professorat, però també amb l’alumnat, amb la
finalitat de millorar la planificació i afavorir l’aprenentatge.
L’avaluació dels aprenentatges i de
les competències ha de servir també per replantejar el PLC i modificar-lo en
cas que es consideri necessari.
Cal insistir, però, en el fet que,
per tal que aquesta avaluació sigui efectiva, cal que l’alumnat sigui conscient
de tot el procés seguit i que ha de transferir el que ha après a altres
situacions de la llengua; no n’hi ha prou amb els resultats finals o amb una
xifra.
La comissió que es creï farà una
avaluació de l’aplicació del PLC que formarà part de la Memòria Anual del
Centre. L’avaluació serà responsabilitat de l’Equip Directiu i de la Comissió
d’Assessorament Lingüístic, perquè sigui completa i útil, s’ha de fer durant el
curs de forma periòdica i s’han de divulgar els resultats que s’obtinguin.
Aquesta avaluació ha de contemplar els aspectes següents:
Distribució lingüística de l’horari
per grups i departaments a l’inici de curs.
Competència lingüística del
professorat i personal no docent a l’inici de curs.
Relació dels alumnes que tenen
exempció.
Materials i recursos didàctics necessaris.
Valoració de l’ús real de la llengua
catalana dins les aules.
Avaluació dels distints àmbits en què
s’aplica el PLC
Seguiment de les actuacions fetes amb
els alumnes d’incorporació tardana i dels programes d’adaptació curricular de
Llengua Catalana.
Els resultats
d’aquesta avaluació seran presentats al Consell Escolar, per a la seva inclusió
en la Memòria Anual del Centre.
Annexes.
Annex I: Full resum de la Titulació i competència lingüística
del professorat.
Annex II: Hores setmanals de docència del professorat en català.
Annex III: Personal no docents.
Annex IV: Hores de llengua.
Annex II
Annex I
Full resum
de
la
Titulació
i
competència
lingüística
del
professorat
Educació Infantil i Primària
Tot el professorat d’Educació Infantil i Primària té el Nivell C de Català, i el professor que imparteix la llengua anglesa és Llicenciat en Filologia Anglesa i està habilitat per exercir la docència a Educació Primària.
Educació Secundària
La professora que imparteix la llengua catalana és Llicenciada en Filologia Catalana. La professora que imparteix la llengua anglesa és Llicenciada en Filologia Anglesa.
Annex II
Hores setmanals
de
docència
del
professorat
en
català
Educació Infantil i Primària
Totes les hores setmanals de docència del professorat es fan en català a excepció de l’Educació Visual i Plàstica del Cicle inicial d’Educació Primària i de les hores de Llengua Castellana i Anglès.
Educació Secundària
Totes les hores setmanals de docència del professorat es fan en català a excepció de les classes de Llengua Castellana, Llengua Anglesa i Llengua Francès.
Annex III
La llengua habitual del P.A.S. és el català. Els documents i les circulars interns i externs que genera el centre estan redactats sempre en llengua catalana.
Annex IV
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA
DE
L’ÀREA DE LLENGUA
CATALANA
A
L’EDUCACIÓ
INFANTIL,
PRIMÀRIA
I
SECUNDÀRIA
Educació Infantil
S’utilitza com a llengua vehicular i d’aprenentatge la llengua catalana en tot el cicle.
Cicle inicial d’Educació Primària
385 hores en el cicle repartides de la següent forma:
- 210 hores en el 1r curs
- 175 hores en el 2n curs
Cicle mitjà d’Educació Primària
297,5 hores en el cicle repartides de la següent forma:
- 157,5 hores en el 3r curs
- 140 hores en el 4t curs
Cicle superior d’Educació Primària
271 hores en el cicle repartides de la següent forma:
- 140 hores en el 5è curs
- 131,25 hores en el 6è curs
Educació Secundària Obligatòria
420 hores en tota l’etapa repartides en 105 hores per cadascun dels quatre cursos.
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA
DE
L’ÀREA DE LLENGUA
CASTELLANA
A
L’EDUCACIÓ
INFANTIL,
PRIMÀRIA
I
SECUNDÀRIA
Cicle inicial d’Educació Primària
140 hores en el cicle repartides de la següent forma:
- 70 hores en el 1r curs
- 70 hores en el 2n curs
105 hores d'Educació Física, repartides en:
- 35 hores en el 1r curs
- 70 hores en el 2n curs
Cicle mitjà d’Educació Primària
175 hores en el cicle repartides de la següent forma:
- 87,5 hores en el 3r curs
- 87,5 hores en el 4t curs
140 hores d'Educació Física, repartides en:
- 70 hores en el 3r curs
- 70 hores en el 4t curs
Cicle superior d’Educació Primària
175 hores en el cicle repartides de la següent forma:
- 87,5 hores en el 5è curs
- 86,5 hores en el 6è curs
140 hores d'Educació Física, repartides en:
- 70 hores en el 5è curs
- 70 hores en el 6è curs
Educació Secundària Obligatòria
420 hores en tota l’etapa repartides en 105 hores per cadascun dels quatre cursos.
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA
DE
L’ÀREA DE LLENGUA
ANGLESA
A
L’EDUCACIÓ
INFANTIL,
PRIMÀRIA
I
SECUNDÀRIA
Educació Infantil
S’inicia als 3 anys com activitat extraescolar i als 5 com activitat curricular reglada, amb metodologia de segona llengua, diferenciada de la metodologia de les anteriors llengües.
Cicle inicial d’Educació Primària
105 hores en el cicle repartides de la següent forma:
52,5 hores en el 1r curs
52,5 hores en el 2n curs
70
hores
d'Educació Visual i Plàstica en el cicle repartides de la següent forma:
35 hores en el 1r curs
35hores en el 2n curs
Cicle mitjà d’Educació Primària
175 hores en el cicle repartides de la següent forma:
70 hores en el 3r curs
105 hores en el 4t curs
105
hores
d'Educació Visual i Plàstica en el cicle repartides de la següent forma:
52,5 hores en el 3r curs
52,5 hores en el 4t curs
Cicle superior d’Educació Primària
227.5 hores en el cicle repartides de la següent forma:
105 hores en el 5è curs
122,5 hores en el 6ècurs
Educació Secundària Obligatòria
420 hores en tota l’etapa repartides en 105 hores per cadascun dels quatre cursos.
35
hores
d'Educació Visual i plàstica en el 2n curs.
NOTA: La llengua de suport de la llengua anglesa és el català.
DISTRIBUCIÓ HORÀRIA
DE
L’ÀREA DE LLENGUA
FRANCESA
A
L’ENSENYAMENT
SECUNDÀRI
Les activitats d’iniciació com a segona llengua estrangera dins del nostre currículum són ofertades com a matèries optatives a 1r, 2n i 3r curs i com a matèria específica a 4t curs d’ESO.
105 hores en els tres primers cursos de l’ESO repartides en 35 hores a 1r, 2n i 3r curs de l’ESO
105 hores a 4t curs.
NOTA: La llengua de suport de la llengua francesa és el català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada